Tremoloses flors d'ametlers

(Egon Schiele)

No et vagis morint, asfixiant-te
dins aquesta solitud imposada.
Any,
darrera any, vas omplint
de pedres la teva fondària.
Et vas
morint
lentament, batec
a batec. Vas estrangulant l´instint
en un
suicidi
conscient. Deixes groguejar
la pell sense que la teclegi el sol
i
llences flors de sang fecunda
al fem perquè no hi ha pol.len per a tu,
barreja de gasela i ocell, rialla i lluna
amb tants bressols al ventre
els cremes un a un cada any.
Eunuc fidel a principis assassins,
lliures el teu sexe a les urpes
dels corbs. No callis més. Crida
sota les teves llàgrimes. Defensa
les teves flors aquesta primavera.
Deixa que siguin tremoloses flors d´ametller
vestint el camp encara
despullat. Les primeres
a endormiscar l´hivern i a acaronar branques
plenes de fulles. Les primeres a la recerca
del primer pol.len de l´any.
No les enterris
amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus
pètals
al
vent carregat de pol.len.

Rosa Fabregat, El cabdell de les bruixes, 1979