No me'n vaig, sóc qui torna!

BON VENT I BARCA NOVA!

Au adéu, comence el meu comiat
a tot el temps passat,
Bon vent i barca nova!

Sé però, que no s'estrena un prat,

seguim sent rellogats

a dins una gran cova.
Mil espills, se'm trenquen en la nit

colpegen el meu pit,

i m'omplen d'ais la boca.

I un badall ofega el meu crit

i deixa l'ull humit

i el nas demana: Moca't!

Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d'ocells,
de joves i de vells...
Però ara és altra història?...
Tot i així, un qualsevol fracàs
em posa en el percanç
del record sense glòria.

No és clar, per tant també és obscur,
tinc davant un mur.
El riure se'm capgira.
L'atzucac em fa fer un atur:
Present, passat, futur...
i un mateix punt de mira.
Veig el blat més tendre que madur,veig qui mana segur.
El món no avança: gira.

Un forat em torna a donar llum,
un cigar em dóna fumi una ampolla, empenta.
Cec d'enguany em guie pel bastó,
malfie del colori de lletra impresa.
Done fe d'aquestes sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als meus trenta.

Au adéu, comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig, sóc qui torna!

Ovidi Montllor