Tot mossegant la carn ensucrada i dura del préssec i sense mirar-me, em va dir: "Les coses importants són les que no ho semblen. Més que portar corona, més que tenir el poder de fer ajupir el món als teus peus, més que tocar el cel amb les teves mans, hi ha això: una fruita madura per queixalar a la claror d'una tarda que s'acaba... mira la posta!" Va llençar el pinyol de préssec tan lluny com va poder, es va eixugar els llavis amb el revés de la mà i va deixar-me sol amb la boca plena de gust de préssec.
Mercè Rodoreda. Quanta, quanta guerra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada