Tot Torna a Començar

Quan d'un cel blau del nord somriguin núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles, i el sol t'escupi raigs al front.
Quan els pit-rojos i les caderneres, els gaigs,
les garses i els mussols refilin a l'uníson
la melodia que tens al cor potser que comencis a sospitar.

I tothom sap que la sospita és la primera forma de fe que existeix...

Quan recuperis tots els fragments d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates
i d'aquesta espelma no en direm llum.
Quan de la fosca nit salvatge l'udol dels llops
convocant la lluna recorri en calfreds
els petits cossos dels vostres fills és que tot torna a començar.

Potser tu mai has tingut un amic imaginari,
potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda,
potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.
Potser tu mai has tingut un amic imaginari,
potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda,
potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut....

Mishima (Tot és ordre i aventura, 2010)