Vesprada desficiosa de llibres i pluja...

[...]
Més lluny, heu d'anar mes lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonem,
i quam els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quam sereu deslluirats torneu a començar noves passes.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demá que ara ja s'acosta.
I quam creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes...

Lluís Llach / Kavafis, Viatge a Itaca