dimarts, 2 de març del 2010


No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres...


M.M.P

1 comentari:

  1. i les obriré...de fet ja estic fent-ho!! però a tu que el vent no duga lluny de mi! Gràcies! t'estime!
    Anna

    ResponElimina