Caminar ciutat endins

CAMINAR CIUTAT ENDINS

Caminar ciutat endins,
tot cercant l’amic, l’amiga-
un gest, un
senyal.
Trobar-te sola, sense paraules,
amb les mans plenes de bosses,
i de paquets, buides
d’escalf i de sorpreses.
Sentir com et
retrunyen
els clàxons, les frenades. I
que en respirar et manca
l’aire. Alçar els ulls,
no veure ni una fulla,
ni un arbre. Caminar,
pensarosa, vers la coneguda
escala. En obrir la porta,
retrobar-te
en cada cosa.
Submergir-te en la penombra
de la casa. I reconèixer
que ets rica de tenir
aquest silenci, per a tu.

Montserrat Abelló