Tractant de reconduir...

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no
pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i
angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però
no solitaris, reconduïm la vida,
amb la certesa que cap esforç no cau en
terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum
que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol