Parlant de llibertats...

LA PELL DE BRAU

[XXX]
"Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé
tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil
fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí,
comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla
veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els
homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa
enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i
aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt
l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi
la veu de tot el poble: "Amén."


[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per
un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del
diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses
dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i
l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat".

Salvador Espriu